dijous, 28 de juliol de 2011

L'arquebisbe Chaput entre els bisbes catequistes de les JMJ

Uns 29.000 fidels dels Estats Units faran cap a Madrid per celebrar les Jornades Mundials de la Joventut

Per Lluís Closa i Josep Àngel Colomés

Charles Chaput (1944), fins ara arquebisbe de Denver, serà el nou arquebisbe de Philadelphia a partir del 8 de setembre. És conegut per ser un gran defensor de la família i ja va participar en les catequesis de Sydney 2008.

A Madrid, els dies 17, 18 i 19, és a dir, de dimecres a divendres, se celebraran catequesis a partir de les 10 del matí, seguint el lema de les jornades: "arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe" (Colossencs 2, 7).

Les Jornades Mundials de la Joventut interpel·laran els joves i serviran perquè tornin a casa desitjosos de transmetre la Bona Notícia de Jesús.

La JMJ i la crisi econòmica

Per Mn. Francesc Xavier Bisbal i Talló, pvre. de la diòcesi de Vic i economista

La difícil situació econòmica que viu el nostre país fa que els mitjans de comunicació tinguin una gran responsabilitat en no encendre espurnes que facin més difícil la vida social o que apuntin a demagògies fàcils. És evident que el poble, a més de tenir el dret a ser ben informat i a no ser manipulat, té tot el dret a protestar, quan considera que les polítiques, les mesures concretes i les anomenades "retallades" perjudiquen injustament el benestar de tots. Però hi ha el perill, massa fàcil, de mobilitzar -per interessos obscurs- una massa "indignada" o propensa per la seva situació precària, a la protesta.

Ja les veus contràries a la despesa de l'organització de la Jornada Mundial de la Joventut, esdeveniment que tindrà lloc el proper mes d'agost a Madrid, organitzat per l'Església Catòlica i amb la presència del Papa Benet XVI, s'estan sentint amb força: una conjunció clerical i empresarial per una gran despesa inútil en plena crisi econòmica, és el que vénen a dir. Simplement voldria donar uns punts aclaridors:

1.- El pressupost és de 50 milions d'euros, un 75% aportat pels mateixos peregrins i un 25% per patrocinadors. No hi ha, per tant, una subvenció directa que provingui de l'erari públic.

2- La col·laboració pública queda reduïda a la seguretat i a la cessió d'instal·lacions per acollir persones, tenint present que les despeses derivades de l'ús de les mateixes les assumeix l'organització.

3.-Pel que fa als patrocinadors (entre els quals hi ha, per exemple, 'Prisa', empresa editora d'El País i propietària de la Cadena Ser) agrupats en la fundació 'Madrid Vivo', es beneficien de desgravacions pel fet de donar ajudes o de publicitar el logo de la JMJ. Això és perquè l'esdeveniment ha estat declarat "d'interès excepcional" per la llei pressupostària. N'hi ha molts d'altres d'esdeveniments amb aquesta declaració (per exemple la Copa Amèrica de Vela) i la JMJ només representarà un 8% dels recursos que l'Estat gastarà per aquest tipus d'esdeveniments. Si hi ha un debat sobre els costos i beneficis que generen els grans esdeveniments a Espanya, no crec que sigui just fer-lo només quan aquests estan organitzats per l'Església.

4.- Pel que fa als beneficis, es calculen en més de 60 milions per IVA per l'activitat generada per la JMJ. A més, grups de restauradors s'han beneficiat pels 6 milions de racions de menjar que es repartiran en una setmana; així com els hotelers, que salvaran el que sempre és el pitjor mes de l'any, l'agost, per a l'ocupació a la capital de l'Estat. Els beneficis de la visita del Papa a Barcelona, per exemple, han estat innegables: un 20% més de visites a la Sagrada Família.

És una mica desagradable tractar de forma econòmica i material un esdeveniment espiritual, però és necessari fer-ho davant la difusió de notícies demagògiques. Cal tenir en compte que la JMJ estava prevista de temps enrere, quan no havíem arribat a la difícil situació que viu el nostre país, i crec que es fan esforços perquè l'esdeveniment es realitzi amb la màxima austeritat. Per últim, crec que és menysvalora l'impacte social de la JMJ: la crisi econòmica no només és una crisi material o monetària: és també una crisi moral provocada per avarícia, especulació, irresponsabilitat, enganys amb productes financers, pel créixer sense límits sense pensar en el futur ni en la sostenibilitat... L'experiència cristiana compartida pels centenars de milers de joves també és una forma d'apostar per un model de vida diferent i per una societat millor: si la sortida de la crisi només fos una qüestió de rescats i retallades i no ens interrogués pel mode com vivim, a què aspirem, quines són les coses realment valuoses, com gestionem i com tractem els altres, crec que restaríem en una visió molt limitada que fàcilment ens faria caure en la mateixa pedra.

dimecres, 27 de juliol de 2011

La Institució Teresiana compleix 100 anys

Per Lluís Closa i Josep Àngel Colomés

El 1911, sant Pedro Poveda (1874-1936), va fundar la Institució Teresiana, una institució de l'Església Catòlica que compta amb projectes, centres educatius i universitaris. Està present en 30 països de 4 continents.

Benet XVI, amb motiu del centenari, ha manifestat que la Institució Teresiana és una "bona idea" i ha demanat les benediccions de la Verge Maria per tal que la institució pugui seguir esforçant-se per portar l'ànima cristiana i humana en el si del món de l'educació.

Sant Pedro Poveda va ser un sacerdot prudent i audaç, pacífic i obert. Ell va ser qui va iniciar un projecte, en paraules del Papa, amb determinació i competència. La Institució Teresiana té la missió d'evangelitzar i humanitzar diversos sectors socials i ha escollit com a lema del centenari "De la memòria al compromís".